Al·ligàtor de la Xina

Alligator sinensis

És un caiman de mida petita que difícilment ultrapassa els dos metres de llargària i que habita tan sols el curs inferior del riu Iangtsé, a la Xina. S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques.

L’àrea de distribució es redueix ràpidament pel desenvolupament de l’agricultura i l’expansió humana i avui es pot dir que és un dels crocodílids que està en més greu perill d’extinció a la natura.

Hàbitat Natural

Curs inferior del riu Iangtsé, a les províncies de la costa del Pacífic d’Anhui, Jiangsu i Zhejiang, a la Xina.

Habita a llacunes, pantans, maresmes, estanys i riberes dels rius i rierols de la conca baixa del riu Iangtsé, d’ambient temperat o subtropical.  

Les províncies de la costa del Pacífic d’Anhui, Jiangsu i Zhejiang, a la Xina
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Reptilia
Ordre
Crocodylia
Família
Crocodylidae

Característiques físiques

30 - 45
Birth Weight:
1,4 - 2,2 m
Més de 50 anys

Biologia

Habitat
Aigua dolça
Vida social
Solitària
Alimentació
Carnívora

Reproduction

Gestació
60 - 80
Dies
Cria
10 - 40 ous

Descobreix com són

Biologia

Descripció

L’al·ligàtor de la Xina és, respecte al seu aspecte general, una versió en petit de l’al·ligàtor del Mississippí, tot i que difereix d’aquest en múltiples caràcters: el musell està lleugerament aixecat i afuat, les parpelles tenen una placa òssia, està completament cuirassat, fins i tot la panxa, ja que les escates ventrals tenen osteoderms, i els ulls són de color castany clar, a més d’altres petites diferències. És de color fosc amb bandes més clares al llarg del cos i la seva mida màxima es troba al voltant dels 2 metres.

Els al·ligàtors i els caimans es diferencien dels altres cocodrils principalment en què les dents de la mandíbula inferior s’insereixen en petites cavitats del maxil·lar superior de manera que no són visibles amb la boca tancada.

Hàbitat

Habita a llacunes, pantans, maresmes, estanys i riberes dels rius i rierols de la conca baixa del riu Iangtsé, d’ambient temperat o subtropical.  

Alimentació

S’alimenta principalment de peixos, cargols, bivalves aquàtics, invertebrats, petits mamífers o aus aquàtiques i fins i tot pot capturar i devorar tortugues aquàtiques.

Reproducció

L’època d’aparellament es dóna poc després de començar l’època de pluges, normalment cap al mes de juny, moment en el qual els dos sexes emeten una mena de brams força audibles a distància. Les femelles ponen els ous en un niu que construeixen amb vegetació i fang a la vora de l’aigua, i que és defensat per la mare mentre dura la incubació. En el moment de l’eclosió, cap al mes de setembre, la mare ajuda a trencar la closca dels ous i porta les cries a l’aigua agafant-les delicadament amb la boca. Els ous d’aquesta espècie són els més petits de tots els cocodrils.

Conducta

D’octubre a març o abril hivernen en caus que excaven a prop del riu. Arribada la primavera els abandonen, però els continuen utilitzant ocasionalment durant tot l’any. Passen la major part del dia escalfant-se al sol i surten a caçar les preses a la nit.

Els al·ligàtors de la Xina són considerats els de caràcter més dòcil i menys agressiu de tot l’ordre del crocodilis.

Estatus i programes de conservació

Aquesta espècie es troba en greu perill d’extinció al seu hàbitat natural. Es calcula que la població salvatge total de l’espècie és d’uns 300 exemplars, amb un èxit reproductiu molt escàs.

Les amenaces mes importants a les quals està sotmès són la degradació del seu hàbitat aquàtic a causa de la contaminació, la construcció d’infraestructures viàries i industrials i la transformació dels terrenys en conreus d’arròs, a més de la caça, que es continua produint per aprofitar-ne la carn per a l’alimentació humana i els òrgans interns per ser utilitzats en la medicina tradicional xinesa.

Per sort, es reprodueix amb facilitat en captivitat en diferents zoos del món i també en alguns de la mateixa Xina, que té endegats diferents projectes de reintroducció de l'espècie al seu hàbitat natural.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP d'aquesta espècie amenaçada.