Formiguer gegant

Myrmecophaga tridactyla

El formiguer gegant presenta un musell llarg i tubular totalment desproveït de dents. S’alimenta de formigues i de tèrmits que captura gràcies a una llengua llarga i espinosa i a la saliva enganxosa.

És un animal solitari que només es reuneix en parella durant l’època de zel. En l’actualitat el seu nombre està disminuint ràpidament com a conseqüència de la caça excessiva i de la destrucció del seu hàbitat.

Hàbitat Natural

Amèrica Central i del Sud.

Formiguer gegant
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Vulnerable

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Pilosa
Família
Myrmecophagidae

Característiques físiques

20-39 kg
Birth Weight: 1-1,5 kg
50-60 cm
més de 25 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Sabana
Vida social
Solitària
Alimentació
Insectívora

Reproduction

Gestació
180-190
Dies
Cria
1

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El formiguer gegant, ós formiguer o yurumí, és un curiós mamífer sud-americà que es caracteritza per tenir el cap molt petit i el musell llarg i cònic, la cua gruixuda i atapeïda, les urpes anteriors llargues i la coloració castanya, grisa i negre del pelatge. L’obertura de la boca és molt petita, no té dents i presenta una llengua molt llarga i estreta, de fins a 1 m de llargària. A causa de la llargària de les ungles de les potes anteriors, camina sobre els artells posant les mans de costat.

Hàbitat

El formiguer gegant viu a diferents hàbitats, incloent-hi sabanes, herbassars, zones pantanoses, boscos secs i selves pluvials. Busca aliment a zones obertes, però descansa en àrees poblades d'arbres.

Alimentació

D’alimentació insectívora, menja quasi exclusivament formigues i tèrmits. La llengua, llarga i estreta,

té unes espines diminutes dirigides cap enrere i està impregnada d’una saliva viscosa que fa que els tèrmits i les formigues s’hi quedin enganxats quan l’animal la introdueix dins dels nius, amb una freqüència de fins a 150 cops per minut.

Reproducció

És un animal solitari que només busca la parella durant l’època de reproducció. La gestació dura entre sis i set mesos i neix una sola cria en cada part. Durant el primer any, el petit és transportat a l’esquena de la mare.

Conducta

D’hàbits diürns quan no és molestat, es torna nocturn en zones habitades. Viu solitari o en parella i es mou en amplis territoris de fins a 25 km2, sempre a la recerca de termiters o formiguers per alimentar-se. Per accedir a l’interior, l’animal utilitza les fortes ungles corbades. Aquestes tenen importància també en la defensa: quan es veu atacat per un jaguar o un puma, els seus únics enemics naturals, s’aixeca sobre les potes del darrere i els dóna cops amb les urpes, que poden produir ferides importants a aquests poderosos depredadors.

És un bon nedador que entra a l'aigua sovint i fins i tot és capaç de travessar nedant rius de notable amplada. Malgrat que està perfectament capacitat per excavar, no es construeix caus per descansar i prefereix fer-ho en un clot o en qualsevol cavitat del terra, on s’ajeu enroscant-se sobre si mateix amb el musell entre les potes i la gran cua sobre el cos.

Estatus i programes de conservació

En l’actualitat, el formiguer gegant es troba amenaçat a molts llocs de la seva àrea de distribució. De fet,  s'ha extingit localment en diversos llocs, gairebé a tota l'Amèrica Central inclosa. Les principals amenaces per a la seva supervivència són entre la destrucció del seu hàbitat, el foc i la caça furtiva per obtenir-ne la pell i la carn, fins i tot a l’interior de les àrees protegides.

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.