Tití de cap de cotó

Saguinus oedipus

El tití cap de cotó, que rep aquest nom per la vistosa cresta de llargs pèls blancs, ocupa les selves plujoses situades al peu de la serralada dels Andes del nord-oest de Colòmbia.

Viu en petits grups familiars que defensen un territori i s’alimenta fonamentalment de fruita, insectes i petits vertebrats.

Actualment es troba en perill d’extinció a causa de la destrucció dels boscos on habita.

Hàbitat Natural

Nord-oest de Colòmbia.

Tití de cap de cotó
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
En perill crític

Taxonomia

Classe
Mammalia
Ordre
Primates
Família
Callithricidae

Característiques físiques

350-450 g
Birth Weight: 35-45 g
33-40 cm
més de 20 anys en captivitat

Biologia

Habitat
Selva
Vida social
Gregària
Alimentació
Omnívora

Reproduction

Gestació
170-183
Dies
Cria
2, rarament 1 o 3

Descobreix com són

Biologia

Descripció

El tití de cap de cotó rep aquest nom per la vistosa cresta de llargs pèls blancs que presenta des del front fins a la nuca i que cau sobre les espatlles. La part inferior del cos és de color blanc mentre que l’esquena i la cua són de color ataronjat.

Hàbitat

Selves plujoses primàries i secundàries de plana, sovint en els límits del bosc.

Alimentació

S’alimenta fonamentalment de fruita, nèctar, fulles, brots tendres, insectes i petits vertebrats.

Reproducció

La gestació, que dura al voltant dels sis mesos, és relativament llarga en comparació amb la dels altres cal·litrícids. Acostumen a néixer bessons, rarament un sol petit, o fins a tres, que són transportats pel pare i que també ho poden ser pels altres components del grup.

Només acostuma a reproduir-se una femella del grup familiar durant l’estació reproductora, ja que, per mitjà d’hormones, s’inhibeix la reproducció de la resta de femelles.

Conducta

D’activitat diürna, viu en petits grups familiars de fins a una quinzena d’individus que defensen un territori davant dels grups del voltant.

Estatus i programes de conservació

Si bé en temps passats l’espècie era capturada per ser utilitzada com a animal de companyia o en recerca biomèdica, en l’actualitat es troba en greu perill d’extinció principalment a causa de la destrucció dels boscos on habita, que són ocupats pels conreus i les pastures del bestiar domèstic, i la fragmentació de les poblacions que això comporta. Els darrers censos elaborats a Colòmbia estimen una població de no més de 6.000 animals.                 

El Parc Zoològic de Barcelona participa en l’EEP de l’espècie.