Becplaner comú

Platalea leucordia

El becplaner deu aquest nom a la forma del bec. Està especialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenta. El seu règim alimentari es compon, a més, de peixos i amfibis. La subespècie europea es troba distribuïda en nuclis molt restringits, en zones d’aiguamolls d’Holanda, el sud d’Espanya i l’Europa oriental. La distribució actual correspon a nuclis residuals de la seva àrea original, ja que és una espècie en franca regressió.

Hàbitat Natural

Habita les zones de maresmes d’àrees de climes càlids i moderats.

Becplaner comú
  • Distribució / Resident
  • Reproductor
  • Hivernant
  • Subespècies

Grau de risc

  • Extinta
  • Extinta en estat salvatge
  • En perill crític
  • En perill
  • Vulnerable
  • Gairebé amenaçat
  • Preocupació menor
  • Dades insuficients
  • No avaluada
Preocupació menor

Taxonomia

Classe
Aves
Ordre
Ciconiiformes
Família
Threskiornithidae

Característiques físiques

1,1-1,9 kg
Birth Weight:
70 - 95 cm
Més de 25 anys

Biologia

Habitat
Aiguamolls
Vida social
Gregària
Alimentació
Filtradora

Reproduction

Gestació
24-25
Dies
Cria
3 a 7

Descobreix com són

Biologia

Descripció

Els becs planers deuen el seu nom a la forma del característic bec. Estèticament recorda un agró blanc tot i que la forma del bec és totalment diferent i l’aparença general és quelcom més robusta i poc gràcil. Tot el plomatge és blanc tot i que, durant el període reproductor, els adults presenten un plomall espectacular darrere el coll, una mena de collar groguenc al pit i una taca groga del bec que s’intensifica de color.

Hàbitat

Habita les zones de maresmes d’àrees de climes càlids i moderats.

Alimentació

És un ocell que empra el bec, òrgan molt especialitzat en la filtració de llims, on es troben els petits invertebrats dels quals s’alimenta. Malgrat tot, completa la dieta amb peixos i amfibis.

Reproducció

Nidifica a les masses de vegetació pròximes a les maresmes, principalment sobre grans arbres com pins, alzines sureres o eucaliptus. De comportament gregari, sovint estableix les colònies de cria en companyia d’altres espècies com martinets o cigonyes blanques. Fabrica el niu amb branques i matèria vegetal de diversos orígens, on pon entre tres i quatre ous que cova durant 24 a 25 dies. La maduresa sexual dels joves s’assoleix al cap de tres o quatre anys d’edat, i té una longevitat que pot assolir fins als 30 anys aproximadament.

Conducta

És una espècie paleàrtica que es troba des d’Europa fins al Japó a través del nord d’Àfrica, el golf Pèrsic, l’Índia i el sud de la Xina, encara que en moltes d’aquestes regions només apareix com a ocell hivernant. A Europa tan sols nidifica de manera estable als Països Baixos, França i Espanya.

La major part de la població europea és migratòria i passa l’hivern als aiguamolls de Mauritània i el Senegal, encara que una petita part dels exemplars ibèrics només fa moviments limitats al voltant de les colònies de cria i roman entre nosaltres durant els mesos freds.

Estatus i programes de conservació

La població espanyola més important es localitza a Andalusia occidental (maresmes del Guadalquivir i de l’Odiel, badia de Cadis i maresmes d’Isla Cristina), encara que també es produeixen concentracions importants a la costa atlàntica i cantàbrica, en zones com les ries de Gernica i Arosa o les maresmes de Santoña.

Després de molts anys de disminució continuada de les poblacions, els darrers anys sembla recuperar-se a poc a poc, encara que els perills de la degradació de l’hàbitat, les molèsties durant l’època de reproducció o la contaminació de les aigües continuen representant una seriosa amenaça per a l’espècie.

Al Zoo de Barcelona, s’hi pot veure una important colònia reproductora a la instal·lació de l’Ocellera de Doñana.